BENS CULTURALS DE LA COL.LECCIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BOLVIR:
QUADRE VISTES DE BOLVIR, 1892
Pere Borrell del Caso (Puigcerdà 1835 – Barcelona 1910), és l’autor d’aquesta panoràmica exquisida de terres bolvirenques. “Un mestre de pintors”, nascut a la Cerdanya, que s’inicià amb 14 anys i d’una manera autodidacte. Un geni increïble, que l’ha portat a exposar a llocs emblemàtics com el Museo del Prado.
Gran part de la seva obra, representa la vida quotidiana i social dels habitants d’aquestes terres ceretanes. I la majoria d’aquests quadres estan fets amb un realisme que evoca a gairebé la visió fotogràfica. A través de la seva mirada historiadora i sociològica podem conèixer el nostre poble i els seus veïns cap a l’any 1892.
Un oli/tela de 200x120cm que destaca per la grandesa paisatgística, per la puresa del entorn verd i per la voluminositat del cel blau.
La Casa del Poble, ha estat el lloc escollit per tenir-lo exposat i us convidem a tots a gaudir-ne quan ens visiteu a l’Ajuntament.
ESCULTURA “I CONTRABBANDIERI”, 2015
Escultura de Dorino Ouverier, un artesà de la talla de fusta de la vall italiana d’Aosta (al nord d’Italia).
Bolvir un cop més aposta per la cultura, i després d’haver creat una germanor cultural amb la Vall d’Aosta, en va voler tenir una mostra d’ella. Per aquest motiu i per la magnificència d’aquesta obra d’art va decidir adquirir-la. Una escultura de 48x54x31 cm a partir de un tronc de Noguera que va esculpir l’any 2015.
Una peça que forma part d’una gran col·lecció de figures que emanen a la vida rural de camp valldostana, amb moltes similituds amb la vida de muntanya bolvirenca.
Aquesta escultura roman a l’Ajuntament de Bolvir, i podeu venir a visitar-la lliurement.
ESCULTURA “TOMBADA”, 1989
Obra del escultor català Ernest Altés Segura. Escultor en actiu des de fa 40 anys, la seva obra es caracteritza per l’ utilització de materials sòlids, com la pedra i el metall. Les fonts de les que beu són les de la natura, la música i la poesia.
El Sr. Ernest Altés és un dels pocs escultors que resideixen a Cerdanya. Fa 24 anys que va venir a viure a All amb la seva família, on va instal.lar el seu taller i estudi. Ell, va començar a fer escultures de molt petit, cap als nou anys. Des dels seus inicis fins ara, la seva obra ha patit una transformació. És una progressió necessària on la vida juga un paper important. El seu taller és la seva ment, el lloc on decideix i genera els conceptes que després seran volums. Dedica una part important de la seva obra als espais públics, amb la vocació d’acostar l’art al màxim de gent. Té obra a Catalunya, Espanya, França, Alemanya i Andorra, on també col·labora amb diversos estudis d’arquitectura. Li agrada fer projectes específics pels espais on aniran instal·lades les seves escultures.
Escultura de 220 x 300 x 90 cm feta amb basalt procedent de la pedrera de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) i ferro al Octubre de 1989.
S’ha exposat abans a Barcelona en una col·lectiva d’escultura contemporània i al mateix lloc on està ara l’any 2016 en una mostra d’artistes del Pirineu.
Aquest 2017 es va tornar a exposar, formant part de l’intercanvi cultural entre la Vall d’Aosta i l’Ajuntament de Bolvir i va ser adquirida per passar a formar part del patrimoni cultural Municipal de Bolvir.
Està instal·lada al exterior del recinte del museu Espai Ceretània.
Mes informació sobre la obra de Ernest Altés a la seva web cliqueu aquí.
ESCULTURA “I LAVORI DELLA STALLA” (“LES FEINES DE L’ESTABLE”), 2011
Escultura de Guido Diémoz, un artesà de la talla de fusta de la vall italiana d’Aosta, (al nord d’Itàlia).
Recentment l’Ajuntament de Bolvir ha adquirit aquesta magnífica escultura de Guido Diémoz, que com la que vam adquirir de Dorino, representa escenes quotidianes tan a Itàlia com en terres bolvirenques. És una escultura de 60 x 50 x 40cm esculpida l’any 2011 a partir de un tronc de Noguera.
Diémoz es un artista autodidacte que va començar la seva carrera com artesà el any 1977, sempre ha destacat per les seves qualitats innates escultòriques i el seu sentit de les proporcions que només un gran artista sabria expressar. És un artesà brillant i complet que cada any participa en les fires mil·lenàries de Sant Ours d’Aosta i de Donnas.
FOTOGRAFIES ANDONI CANELA
Andoni Canela és un fotògraf especialitzat en periodisme ambiental. Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB, Barcelona). Diploma en Fotografia en el London College of Printing (Londres). Premi Godó de Fotoperiodisme.
Ha publicat una dotzena de llibres sobre fauna salvatge i temes de naturalesa i medi ambient. El seu últim llibre, “Dormint amb Llops” (2014), tracta sobre el llop ibèric en llibertat. Abans, en 2013, va publicar “Looking For Fochas”, un any d’observació amb el seu fill en el llac de Banyoles. Entre les seves obres anteriors, destaca La Mirada Salvatge, que reuneix més d’un centenar d’animals fotografiats en llibertat en el seu hàbitats ibèrics i narra en primera persona les trobades amb les espècies més representatives. Altres llibres d’autor són: “L’Àguila Imperial Ibèrica”, “L’Ós Cantàbric”, “Un viatge somiat”, “Aether” i “Planeta Futbol”.
Les seves fotografies apareixen en mitjans de comunicació com La Vanguardia, El País, National Geographic, Geo, BBC Wildlife,Newsweek i Sunday Times. La seva obra ha estat exhibida en nombroses exposicions individuals i col·lectives a Espanya, Portugal, Itàlia, Anglaterra i Corea. Cal destacar exposicions de “L’Àrtic es trenca”,”La Mirada Salvatge” i “Terra de Linxs”.
Actualment s’emet a la cadena televisiva Cuatro, “El viatge de Unai”, un documental basat en el viatge que Andoni Canela, va emprendre amb tota la seva família (els seus fills Unai i Amaia, i la seva companya Meritxell), i que li va portar a viure durant 15 mesos en els set continents del planeta, amb l’objectiu de fotografiar a set animals salvatges i en perill d’extinció.
Al Ajuntament tenim un conjunt de fotografies de la col·lecció “aether”, quatre d’elles exposades al hall del museu Espai Ceretània.
Més informació sobre la obra de Andoni Canela a la seva web clicant aquí.
ESCULTURA “EPONA”,
Philippe Lavaill es un escultor català nascut a Perpinyà i establert al nucli de Bescaran, al Pirineu català. La seva formació artística va tenir lloc al taller familiar de joieria i fosa i la va completar al costat del geni del surrealisme Salvador Dalí i amb l’escultor i poeta Apel·les Fenosa durant deu anys amb cadascun. Artista polifacètic, Lavaill domina l’escultura del metall, tot i que s’expressa també, a través de la fosa dels metalls, o de les escultures de gel de gran format.
Ha emplaçat monuments a Barcelona, al sud de França, a Nova York, Tokyo, i en altres indrets de Catalunya coma ara el Pirineu, la Cerdanya, el Montseny o Calafell. També al Principat d’Andorra, on té nombroses obres. Ha realitzat múltiples exposicions internacionals. La seva recerca dins del món de la joieria l’ha portat a exposar les seves joies escultòriques a prestigioses sales com la joieria Mellerio a París, l’hotel Ritz de Barcelona, la sala Cartier a Suïssa o la sala Christian Dior a Andorra. Va ser guardonat amb el Premi de Joieria Ramon Sunyer a Barcelona. Actualment es dedica a la docència a l’Aula de Recerca Fenosina del Vendrell.
Epona es una escultura que representa la deesa celta i ibèrica protectora dels cavalls i cavallers, és una escultura de ferro lacada al foc, de 250cm d’alçada. Es una peça única. La tenim exposada al exterior del recinte Espai Ceretània, al Castellot de Bolvir, protegeix i representa al jaciment ibèric.
Més informació sobre la obra de Philippe Lavaill cliqueu aquí.
DIVINA COMÈDIA
La il·lustració de la Divina Comèdia va ser un encàrrec del Govern Italià amb motiu per el 700 aniversari del naixement de Dante. Dalí immediatament va començar la feina, arribant a realitzar mes de cent aquarel·les. Però va sorgir una gran polèmica a Itàlia degut a que el artista seleccionat no era italià, i finalment el projecte va ser avortat.
Tot i així a Itàlia es va editar amb les il·lustracions i a instàncies del propi papa Pío XII, Dalí va acceptar el projecte de Joseph Foret que consistia en recrear la sèrie en xilografies amb els gravadors de fusta Jacquet i Taricco, així que van transferir les 100 aquarel·les originals a 3.500 tacs xilogràfics, un per cada color i uns trenta-cinc per cada aquarel·la.
Els 100 gravats es van realitzar sobre fusta en planxa de 25.5 x 17.5cm, en un format de 33 x 26cm en paper.
La Divina Comèdia va ser il·lustrada, entre d’altres, per Botticelli, Miguel Angel i Gustavo Doré, abans del majestuós treball de Dalí, i per Barceló en els últims temps. Però Dalí, tot i que tenia un profund coneixement sobre la obra de Dante, no només es va limitar a il·lustrar els versicles, sinó que a partir de ells va deixar aflorar lliurement el seu univers personal, plasmant les seves obsessions i motius recurrents, unint el impuls surrealista a la aplicació de tècniques i estils del barroc.
Les aquarel·les segueixen el llarg viatge de Dante, en el que Beatriu, el seu amor platònic, es conduïda per Virgili per l’Infern, el Purgatori i el Paradís.
Dante Alighieri i La Divina Comèdia
Dante Alighieri (Florència,1265 – Ravena (Itàlia),1321) va escriure La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista.
Va ser escrita entre 1308 i 1321 en terços encadenats. En ells predomina el número tres. Té 3 parts: Infern, Purgatori i Paradís. Tres són el Pare, el Fill i el Esperit Sant. Tres són els protagonistes: Dante, Virgili (que representa la raó) i Beatriu (símbol de la fe).
Cada part reuneix trenta-tres estrofes o cants, excepte el Infern que en té trenta-quatre. D’aquesta manera sumen 100 (un altre numero màgic).
Dante va escriure la obra en dialecte toscà i al fer-ho va contribuir a estabilitzar-lo com la llengua italiana.
Més informació sobre la obra de Dalí, cliqueu aquí.
FOTOGRAFIES SEBASTIAO SALGADO
Sebastiao Salgado és un fotoperiodista brasiler, membre de l’agència Magnum i guanyador de diversos premis World Press Photo (1984, 1988 i 1991), del Hasselblad (1989) i el Príncep d’Astúries de les Arts (1998); el 2001 fou nomenat representant especial d’UNICEF, i és membre d’honor de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units
Salgado és un fotògraf compromès amb els temes socials, dins de la tradició fotogràfica sociodocumental: en la seva obra destaca la documentació del treball de persones en països menys desenvolupats o en situació de pobresa.
Mes informació sobre la obra de Sebastiao Salgado a la seva web, cliqueu aquí.
MEMORIAL DE L’ANTIC CEMENTIRI
Bolvir va inaugurar el passat 15 de Maig de 2017 el nou Memorial del Cementiri, esdeveniment que va convocar a personalitats del Bisbat de la Seu d’Urgell, així com entitats polítiques de la regió i veïns del Municipi, que no dubtaren apropar-se a veure com el cementiri presentava una imatge nova i digne d’albergar els seus familiars.
L’obra del Memorial, dels arquitectes Jordi Puig i Alexandre Puig, ha volgut fer un homenatge a les restes centenàries de persones que es trobaven a l’antic cementiri, i es va dissenyar per aquest fi, un espai tancat que convida a la intimitat. Una entrada estreta que recrea un ambient de silenci i respecte per aquelles persones que vulguin visitar els seus familiars.
La paret central es un mosaic impenetrable de làpides amb inscripcions, on gravats queden els noms, les dades i les dedicatòries escrites des del dol i l’amor dels familiars. I just davant d’aquest paisatge juxtaposat de records, i sobre el sol empedrat, s’alcen les creus de les antigues tombes, clavades en vertical que porten a una escena de recolliment.
RELLOTGE DE PEU LLARG
L’Ajuntament conserva amb orgull un rellotge antic de peu llarg, conegut també com a “rellotge de caixa” o “rellotge de llarga durada”, una peça patrimonial que ens acosta a la vida quotidiana i a l’artesania de la Cerdanya dels segles XVIII i XIX.
Aquest tipus de rellotges, habituals a les llars pairals benestants, eren molt més que instruments per mesurar el temps: eren símbols de prestigi social i refinament cultural. Amb la seva presència imponent a les sales principals de la casa, mostraven la importància creixent de la precisió horària en una època en què el rellotger esdevenia un ofici respectat a les viles pirinenques.
El rellotge conservat presenta una caixa de fusta massissa, probablement de pi o noguera, decorada amb gravats florals fets a mà —un detall típic de l’artesania pirinenca. L’esfera, marcada amb números romans i agulles de ferro forjat, es troba emmarcada sota un frontó metàl·lic cisellat de llautó o bronze daurat, d’estil barroc tardà. A la part inferior, una vitrina circular deixa veure el moviment del pèndol, conferint dinamisme i bellesa a la peça.
El mecanisme funciona amb pèses i pèndol, i requeria un remuntatge manual setmanal, una tasca que formava part del ritme domèstic de les famílies.
La tradició d’aquests rellotges a la Cerdanya beu d’influències diverses. Moltes peces provenien d’artesans de Perpinyà, Puigcerdà i territoris occitans, aportant una riquesa estilística que avui ens parla d’una comarca oberta als intercanvis culturals.
Avui dia, aquesta peça és considerada un bé etnològic i històric de gran valor, ja que reflecteix el nivell artesanal i el quotidià de la societat pirinenca. Conservat al municipi, ofereix la possibilitat de mantenir viva la memòria col·lectiva i de reconèixer el patrimoni comú que forma part de la identitat ceretana.
RETAULE ESGLÉSIA DE SANTA CECILIA
El retaule és un políptic de estructura piramidal, compost per diverses taules pintades amb temes marians, emmarcades en daurats ornamentals amb motius gòtics flamígers, com creus i fulles estilitzades. La seva composició es divideix en tres nivells principals:
Part superior: Dues taules grans flanqueixen el cim. A l’esquerra, l’Anunciació, on l’àngel Gabriel anuncia a Maria l’arribada del Fill de Déu, amb elements simbòlics com el vas de lliris representant la puresa. A la dreta, el Coronament de la Verge, on la Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant en forma de coloma) corona Maria, assistida per àngels músics, un tema apòcrif que subratlla la seva elevació celestial.
Part central: Tres taules principals envolten un nínxol central que allotja una escultura de la Mare de Déu amb l’Infant, possiblement una peça posterior o restaurada. A l’esquerra, l’Adoració dels Mags, amb els tres reis (representats en edats diferents: jove, adult i vell) oferint regals al Nen Jesús, sota l’estrella de Betlem. A la dreta, la Pentecosta, on la coloma de l’Esperit Sant descendeix sobre els apòstols i Maria, simbolitzant el naixement de l’Església.
Predel·la (part inferior): Cinc taules més petites formen la base. Al centre, l’Ecce Homo, amb Crist mostrat com a home de dolors, envoltat de símbols de la Passió (corona d’espines, llança, columna, etc.). Als costats, la Ressurrecció (Crist sortint del sepulcre) i l’Ascensió (Jesús pujant al cel). Als extrems, figures de sants: Sant Antoni Abat (amb llibre i bastó, protector contra malalties) i Sant Rafael (amb un peix, al·ludint al llibre de Tobies).
L’obra destaca pel seu ús del color vibrant, els detalls realistes influïts pel gòtic internacional i elements simbòlics que conviden a la reflexió espiritual. Les figures són elegants, amb robes fluides i expressions serenes, típiques de l’estil flamíger català.
Atribuït a un mestre anònim del cercle dels pintors Vergós (una família d’artistes barcelonins actius al segle XV), el retaule es va crear en un context turbulent: la Cerdanya patia ocupacions franceses, guerres i incendis, fet que limita les obres d’aquesta època. Malgrat això, aquesta peça sobreviu com un rar exemple d’art sacre local. Originalment destinat a la capella de la Mare de Déu de l’Esperança, va ser traslladat a Santa Cecília per a la seva preservació.
Un fet notable és la seva salvació durant la Guerra Civil Espanyola (1936): els atacants van incendiar l’església, però el retaule, col·locat de forma invertida, va passar desapercebut i es va salvar. Avui, forma part del patrimoni protegit de Catalunya i és un atractiu per als visitants interessats en l’art medieval.
Aquest retaule no només enriqueix el patrimoni de Bolvir, sinó que connecta el poble amb la tradició mariana catalana, fomentant el turisme cultural i la divulgació històrica. Visitar-lo a l’església de Santa Cecília –un edifici romànic amb absis semicircular i elements decoratius com frisos de dents de serra– és una oportunitat per endinsar-se en la història de la Cerdanya. Si passeu per Bolvir, no us perdeu aquesta obra que, amb els seus daurats il·luminats per la llum suau de l’interior, evoca la devoció i l’artesania d’un passat remot.
Per a més informació, consulteu el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on es conserva un frontal romànic relacionat amb l’església, o visiteu el lloc web de l’Ajuntament de Bolvir.
CALZE DE SANT CLIMENT DE TALLTORTA
El calze de plata, probablement datat entre els segles XVII i XVIII, és una peça d’orfrebria que exemplifica l’ofici artesanal de l’època. Fabricat en argent, presenta una copa ampla i un peu elegant, decorat amb motius florals i geomètrics gravats que reflecteixen influències barroc-populars, coherents amb l’estil de les pintures murals de l’església. Tot i que la seva autoria no està clarament atribuïda, podria ser obra d’un orfebre local o d’un taller regional, donada la seva adaptació als gustos de la Cerdanya. La seva funció litúrgica, utilitzat probablement durant la missa per contenir el vi eucarístic, li atorga un valor espiritual profund dins de la tradició catòlica.
L’església de Sant Climent de Talltorta, construïda a partir de 1667 i coneguda pels seus murals del segle XVIII, ha estat un centre de devoció i art popular. El calze s’inscriu en aquest context, possiblement com a ofrena d’una família benestant o com a encàrrec parroquial per enriquir el culte. La seva presència en aquest temple, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, suggereix la importància de Talltorta com a lloc de culte i comunitat al llarg dels segles. Malgrat les dificultats històriques, com les guerres i els intents d’eliminar elements prohibits en les pintures murals, el calze ha perdurat com a testimoni silenciós d’aquesta rica tradició.
Aquest calze no només és un objecte d’art, sinó un símbol de la identitat de Bolvir. La seva conservació a Sant Climent de Talltorta, amb accés mitjançant visites guiades (prèvia reserva al 972 895 001), convida els visitants a descobrir un patrimoni que connecta amb l’artesania i la fe de la Cerdanya. Juntament amb el retaule gòtic de la Mare de Déu de l’Esperança a l’església de Santa Cecília, aquest calze reforça el paper de Bolvir com a destinació de turisme cultural, oferint una finestra oberta al passat artesanal i religiós de la regió.
Per gaudir d’aquesta peça i explorar més sobre el patrimoni de Talltorta, es recomana visitar l’església durant els horaris establerts o contactar amb l’Ajuntament de Bolvir.
SECCIÓ DE LLIBRES DE BIBLIÒFIL A LA BIBLIOTECA DE BOLVIR
LA DIVINA COMÈDIA
Les Éditions d’Art Les heures Claires de Paris, entre els anys 1960 i 1964, van editar en 6 volums la Divina Comèdia de Dant Alighieri, amb 100 gravats originals de Salvador Dalí.
Aquesta és una obra monumental, er la que és van haver de fer 3.500 planxes per l’estampació dels 100 gravats, en un treball continuat de 4 anys en els que Dalí va intervenir en cada un d’ells.
L’exemplar de l’Ajuntament és el núm 4.415.
CRÒNICA DE CAVALLERS CATALANS
De Francesc Tarafa – Canonge de Barcelona
Feta copiar de son original per mi Jaume Ramon, Prevere en lo any 1603
Transcripció i estudi crític a càrrec d’Alexandre d’Armengol i de Pereyra. Aquesta edició numerada i nominada impresa per la distribució exclusiva entre els socis de la
ASSOCIACION DE BIBLIOFILOS DE BARCELONA consta de cent exemplars amb paper de fil de fabricació especial amb la filigrana de la entitat Edició estampada en dos volums l’any 1952
L’exemplar porta el núm. 29
JEANNE LANVIN
Aquesta edició, en francès i italià, va ser impresa a Milà, Itàlia, el mes d’abril de 1988, Sota la direcció de Franco Maria Ricci.
El paper fet a mà, va ser fabricat al molí Pietro Miliani a Fabriano.
Totes les lamines en paper estucat han estat fixades manualment.
Aquest exemplar porta el número 413.
MEMÒRIA OFICIAL DE LA XXV ª OLIMPÍADA BARCELONA 1992
Volum I EL REPTE
Volum II ELS MITJANS
Volum III L’ORGANITZACIÓ
Volum IV ELS JOCS -Setze dies d’estiu
D’aquesta primera edició de la Memòria Oficial dels Jocs de la XXV a Olimpíada de Barcelona s’ha fet un tiratge especial pels primers subscriptors de l’obra.
L’exemplar de l’Ajuntament de Bolvir porta el número 081.
Aquesta Memòria Oficial s’ha acabat d’imprimir a Barcelona als tallers Cayfosa, el 9 de desembre de 199 2, quatre mesos després de la cerimònia de clausura dels Jocs de la XXV a Olimpíada.
24 LITOGRAFIES A JOSEP MONPOU
En homenatge al pintor Josep Monpou l’any 1997 es va editar una carpeta amb 24 litografies originals dels artistes Rafael Bataller, Clara Baylina, Simó Busom, Manuel Capdevila, Jaume Carbonell, Jordi Curós, Rafael Duran, Carme Garcés, Josep Mª García Llort, Maria Girona, Julián Grau-Santos, Montserrat Gudiol, Bosco Martí, Ignasi Mundó, Glòria Muñoz, Jordi Pagans Montsalvatje, Jordi Pausas, Albert Ràfols Casamada. Josep Roca-Sastre, Josep Serra Llimona, Raimon Sunyer, Xavier Valls, Miquel Vila i Josep Vila Serra.
Se’n van fer 125 col·leccions estampades sobre paper Velin d’Arches. 100 edició numerada de l’1 al 100 i 25 d’artista numerats P.A 1 a P.A 25
Cada litografia està signada a ma pel corresponent artista. L’Ajuntament de Bolvir tenim l’exemplar 69 / 100
JOAN MIRÓ
Edició numerada de 600 exemplars per la Cierva editors.
Aquest exemplar és el número 137 sobre 600.
MIQUEL PLANA CARTELLS
Aquesta obra dirigida i realitzada per Miquel Plana, recull una reproducció de tots els cartells que Miquel Plana va fer entre es anys 1967 i 2005 amb lamines que s’han enganxat manualment sobre un suport de cartolina.
L’edició consta de 222 exemplars numerats. Aquest exemplar és el núm. 77
Miquel Plana, (Olot 1943 -2012) ha estat un referent en l’edició de la bibliofília. Ha deixat una extensa obra d’un total de 150 llibres de bibliofília, gravats, cartells, Nadales, il·lustracions de llibres.
EL SECRET DE LA MÚSICA
Aquest exemplar d’ EL SECRET DE LA MÚSICA porta un aiguafort original de l’artista Julià Mateu, signat i numerat.
El text de Ramon Pla i Arxé, està il·lustrat amb 3 xilografiés de Miquel Plana, numerades i signades, amb el número 77 sobre 111 exemplars que es van fer en el tiratge únic d’aquesta obra el febrer fel 2008.
ÀLBUM DE TALLER
Text de Camilo José Cela – Dibuixos de Josep Mª Subirachs.
D’aquesta edició, es va fer, el 30 d’octubre de 1981, un tiratge de 1.500 exemplars
numerats sobre paper Registre de Torres Hostench.
Aquest exemplar porta el núm. 1.094
SUBIRACHS A LA SAGRADA FAMÍLIA
Paraules preliminars de Josep Mª Subirachs, Comentaris de Imma Fontanals i
Fotografies de Joan Iriarte.
D’aquesta edició acabada d’imprimir el novembre de 1998, se’n van fer 100 exemplars amb una litografia original numerada i signada per Josep Mª Subirachs.
Aquest exemplar porta el núm. 2 sobre 100.
MIRALLS DE MARBRE
Poemes de Vinyet Panyella i dibuixos de Josep Mª Subirachs.
En la diada de Sant Jordi de l’any 2.000 se’n va fer una edició de 200 exemplars numerats i signats pels autors.
Aquest exemplar és el núm. 2 sobre 200
APROXIMACIÓ A L’OBRA GRÀFICA DE SUBIRACHS
De Pilar Vélez
D’aquesta obra s’han imprès 1.200 exemplars, dels que 150 porten una litografia original numerada i signada de Josep Mª Subirachs.
Aquest exemplar és el núm 32 sobre 150.
L’HORA DEL TE
Joan Abelló Prat
D’aquest llibre amb 14 aiguaforts de Joan Abelló, se’n va fer l’any 1961 una edició de 117 exemplars sobre paper fil numerats i signats que es va exhaurí tot seguit.
L’any 1981 se’n va fer una nova edició facsímil amb les característiques de la de 1961.
Aquest exemplar està dedicat per l’autor.
PERE BORRELL DEL CASSÓ
Puigcerdà 1835 – Barcelona 1910
Un mestre de Pintors per Andrea Pasqual
A les pàgines 144- 145 es reprodueix l’oli Paisatge de Bolvir.
ICONOGRAFIA DE LA SARDANA EN L’OBRA DE PICASSO
Josep Mainar i Jaume Vilalta
Edició del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona 1981, en ocasió del congrés de Cultura Tradicional i Popular, coincidint en l’any commemoratiu del centenari del naixement de Picasso.
CONTES MERAVELLOSOS
Per Lola Anglada
D’aquesta edició 130 exemplars s’han imprès amb paper fil “Guarro”, amb els dibuixos pintats a mà, relligats amb seda.
Aquest exemplar és el 65 de 130.
ANTONI AMAT
Conxita Oliver, Editorial Mediterrània 1999
D’aquesta edició 100 exemplars numerats porten una aquarel·la original del pintor Antoni Amat.
L’exemplar exposat és el número 87 de 100.
Per poder descarregar o imprimir el fulletó dels bens culturals de l’Ajuntament de Bolvir, entreu als següents links: