HISTÒRIA DEL NUCLI DE BOLVIR
El primer poblament de Bolvir es produeix durant l’edat del bronze, fa uns 3.500 anys.
Al segle II a. de C. Hi destaca un assentament ibèric, el del Castellot.
El primer esment documentat de Bolvir és de l’any 938 amb el nom de: VULVERRI.
Al segle X l’Església parroquial de Bolvir, Santa Cecília, havia estat una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà. La primera cita que se’n té és al segle IX, més concretament l’any 952 quan fou donada al monestir de Sant Miquel de Cuixà pel comte de Cerdanya Seniofred, fet confirmat pel papa Joan XIII l’any 968 i reconegut el 1268 en la concòrdia feta entre el Bisbe d’Urgell i l’Abat de Cuixà. L’Església va ser restaurada entre 1928 i 1929, i el frontal de l’altar que data d’entre els segles XII i XIII, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
La Torre de Bolvir està documentada a partir el segle XIV i estava destinada com a fortalesa. L’any 1233, la torre anomenada “forcia noviter facta apud Bolvir” fou destruïda per la concòrdia entre Nunyo Sanç i el comte de Foix. L’any 1721, Galcerán de Pinós, vengué els drets sobre la batllia de Bolvir a P. de Rippa de Puigcerdà. L’any 1698 Bolvir prosseguia dins la jurisdicció de l’abat de Cuixà, i la torre va ser reformada per habitatge.
La capella de la mare de Déu de l’Esperança la feu edificar el prevere de Meranges Guillem Pere, l’any 1347. La làpida de marbre que es conserva a l’interior era per la tomba de Guillem Pere, però no se sap si el van arribar a enterrar allà, ja que l’any de la seva mort la tomba restava buida. La capella es va restaurar als anys 30 del segle XX. El retaule gòtic del s. XV d’aquesta capella es pot contemplar a l’Esglèsia Sta. Cecília on hi és exposada. Enmig d’aquest retaule hi ha un nínxol on hi ha la reproducció de la desapareguda imatge de la Verge de Bolvir.
Entre Les Espiraltes i La Pleta de Bolvir hi havia el poblat de Sallens, ja completament desaparegut, es creu que és l’indret on se situa el Mas Sallens. Aquest, tenia orígens en plena consolidació de la corona d’Aragó (any 1150 aproximadament) i se’n te constància fins a la darrera casa construïda, el Mas Sallens, de 1789.
Al vessant de la Serra de Baladora, per sobre de Saga està situat el despoblat d’Altajó, que són les restes d’un poblat medieval de la baixa edat mitjana. Avui en dia encara en resten uns petits murs de no més de mig metre d’alçada i es poden apreciar la planta d’algunes habitacions rectangulars. Actualment, pertany al terme municipal de Ger tot i que antigament pertanyia a Bolvir.
Vista de Bolvir, 1892
Oli / tela, Pere Borrell, Col·lecció Ajuntament de Bolvir
Pere Borrell del Caso (Puigcerdà 1835 – Barcelona 1910)
Actualment exposat a la sala de plens de l’Ajuntament de Bolvir per a tothom qui vulgui visitar-lo