Arracada d’or
Segle II aC
Aquesta arracada d’or, datada al segle II aC va ser trobada en una gran casa d’època de la República romana en el Jaciment de “El Castellot” i és un testimoni excepcional d’un moment de canvi històric: el pas de les comunitats iberes tardanes cap a l’univers cultural romà. La seva funció ornamental ens parla d’una societat on la joieria era molt més que un simple adorn: era símbol de poder, prestigi i pertinença a l’elit.
El segle II aC fou un període clau a la península Ibèrica. Les comunitats indígenes, hereves de la tradició ibera, convivien i interactuaven amb comerciants del Mediterrani i, progressivament, amb els colons romans. Objectes com aquesta arracada evidencien com els contactes comercials i culturals van afavorir la difusió de nous estils i tècniques artesanals.
La peça està elaborada en or i presenta una forma delicada, amb secció circular i acabat polit. Probablement fou treballada a mà per joiers especialitzats, utilitzant tècniques de batut i modelat pròpies de l’art ibèric i dels primers tallers romanitzats.Més enllà de la seva bellesa, l’arracada complia un paper simbòlic i social. Era un element distintiu de les classes dominants, usat tant en la vida quotidiana com en els rituals.
Aquesta arracada no és únicament una joia antiga: és un objecte clau per entendre els processos d’aculturació i transformació social de l’època. La seva existència reflecteix com les elits locals adoptaven materials i costums mediterranis per projectar el seu estatus, metre s’anava consolidant el procés de romanització.
Olla d’ús domèstic
Segles IV- III aC
Aquesta olla és un objecte domèstic típic de la cultura ibèrica dels segles IV-III aC. Es tracta d’un recipient fet a mà, que s’utilitzava principalment per a la cocció i emmagatzematge d’aliments a les llars d’aquell període. La seva forma rodona i boca ampla facilitava l’ús diari, i la decoració senzilla amb petits motius indicava una preocupació estètica fins i tot en objectes quotidians. Aquesta peça ens ajuda a entendre com vivien i cuinaven les comunitats ibèriques, revelant aspectes del seu dia a dia i les tècniques ceràmiques que dominaven. És, per tant, un testimoni valuós de la vida quotidiana i la cultura material antiga a la península Ibèrica.
Olla
Segles X – XII
Aquesta olla forma part de la vida quotidiana a la Cerdanya medieval, entre els segles X i XII. Fet a mà amb ceràmica senzilla i resistent, servia per cuinar i conservar aliments a les llars d’aquella època. La seva forma pràctica i robusta reflecteix l’ús diari i essencial que tenia en les cases, sent una peça clau per entendre com era la vida domèstica en el món medieval local. Encara que sense decoració visible, és un testimoni real de les persones que hi van viure i van treballar la terra fa mil anys.
Càlat
Segle II aC
Aquest gran recipient ceràmic, conegut com a càlat, es feia servir fa més de 2.200 anys per guardar cereals i altres aliments. Pertany a l’època ibèrica (s. II aC) i ens parla de com les comunitats locals gestionaven i conservaven el seu menjar. Les decoracions circulars i geomètriques ens mostren també l’estima pel detall i l’art de la ceràmica ibèrica.
El molí de mà rotatori
Segles III-II aC
La peça que es presenta, és un molí de mà rotatori (mola manuaria), una eina de gran rellevància en el context de la romanització de la cultura ibèrica. Aquest estri, utilitzat per a la molta de cereals, va suposar una important innovació tecnològica que va optimitzar la producció de farina en l’àmbit domèstic i, en versions de més envergadura, en grans assentaments.
El molí es compon de dues parts: el moló superior (catillus), que gira, i la solera inferior (meta), que roman fixa. El gra es dipositava en l’orifici del moló i, en fer-lo girar manualment, es triturava entre les dues pedres. La farina resultant s’extreia per la part exterior.
Fabricada en materials resistents com el granit o la pedra volcànica, la rugositat de la mòla assegurava una molta eficient. La seva presència en jaciments arqueològics evidencia la seva importància com a element indispensable en la dieta de les poblacions d’aquella època, marcant la transició de l’agricultura de subsistència a una producció de cereals més avançada.
Aquesta peça és un testimoni de l’enginy humà i de l’adaptació tecnològica. La seva senzillesa i eficàcia la converteixen en un valuós vestigi que ens permet comprendre millor les pràctiques quotidianes de les societats ibèriques i romanes.
Gerra bicònica
Ca 200 aC
Aquesta gerra de ceràmica és un testimoni viu del passat ibèric al nostre territori. Coneguda com a gerra bicònica, va ser fabricada al voltant de l’any 200 aC, en l’època en què els ibers mantenien contacte amb els romans.
La seva forma peculiar, que recorda la unió de dos cons, la feia ideal per contenir líquids com l’aigua, el vi o l’oli.
Encara que va ser trobada trencada, el treball dels arqueòlegs l’ha restaurat amb cura, permetent-nos admirar-ne la bellesa i la senzillesa. Una petita finestra al nostre passat.
Gerra
Ca 200 aC
La peça que es presenta, datada al voltant del 200 aC, és un fragment d’una gerra ibèrica, un recipient ceràmic de producció local i d’ús quotidià en els assentaments d’aquest període.
La seva elaboració amb argila local i la seva cocció en un ambient oxidat li confereixen el característic color rogenc de la ceràmica ibèrica. Les estries horitzontals visibles a la superfície són la marca inconfusible del torn de terrisser, una tecnologia que permetia la producció massiva de vaixella amb formes estandarditzades.
Aquest tipus de gerra s’utilitzava principalment per emmagatzemar i servir líquids, com aigua o vi, essent un element fonamental en la vida domèstica. La seva presència en contextos d’habitatge ens permet estudiar les dinàmiques d’alimentació i les activitats quotidianes de les comunitats ibèriques.
Malgrat que la peça es conserva de manera fragmentària, la seva recuperació i restauració ofereixen un valuós testimoni de la cultura material ibèrica i de la seva evolució en el període de la romanització.
Olla medieval
Segles XI-XII
La peça que es presenta, datada entre els segles XI i XII, és una olla de ceràmica, un element fonamental en la cultura material de la plena edat mitjana. Aquest tipus de vas, d’ús eminentment domèstic, reflecteix les pràctiques culinàries i les dinàmiques socials de l’època.
Fabricada amb una argila de baixa qualitat, la peça presenta una cocció irregular, amb un color fosc i una superfície rugosa. Aquestes característiques, lluny de ser deficiències, són el resultat de l’ús de matèries primeres locals i d’un sistema de producció artesanal destinat a satisfer les necessitats diàries d’una societat rural. La seva forma, amb el cos globular i la boca estreta, estava optimitzada per a la cocció d’aliments directament sobre el foc o les brases.
Aquesta olla, recuperada fragmentàriament, ha estat acuradament restaurada, i ens permet conèixer un dels objectes més habituals en qualsevol llar medieval. La seva presència en contextos arqueològics ens proporciona informació valuosa sobre l’alimentació, la tecnologia i l’economia de les comunitats d’aquell període. En essència, és un fragment d’història que ens apropa de manera tangible a la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
La colada de plom
Segle I aC
La peça que es presenta, datada al segle I aC, és una colada de plom, un tipus de lingot o de metall fos que actua com a matèria primera. La seva presència en el registre arqueològic és indicativa de l’activitat metal·lúrgica al jaciment i del paper fonamental que tenia aquest metall en l’economia i la tecnologia romana.
El plom (plumbum) era un recurs estratègic, utilitzat en una gran varietat d’aplicacions: des de la fabricació d’armes i projectils fins a la producció de canonades per a la xarxa d’abastament d’aigua (fistulae), peses, segells (signacula), i vaixella. La forma irregular d’aquesta peça suggereix que es va fondre de manera provisional, possiblement per a la seva posterior reutilització en un procés de manufactura més elaborat.
Aquest fragment de plom és un valuós testimoni de les xarxes d’extracció i comerç de metalls a l’època romana, i de l’adaptació tecnològica que va permetre a aquesta civilització desenvolupar una complexa infraestructura. En definitiva, és un exemple tangible de la indústria i la innovació que van caracteritzar la vida quotidiana al nostre territori fa més de dos mil·lennis.
Joc de tauler
Segles X-XII
La nostra localitat ha recuperat un fragment de llosa de pissarra amb un tauler de joc gravat, datat entre els segles X i XII. Aquesta peça, que evoca els jocs de tauler actuals, ens ofereix una visió de les activitats d’oci dels nostres avantpassats fa prop d’un mil·lenni.
La senzillesa del material i del traçat indica que no es tractava d’un objecte de luxe, sinó d’una creació funcional destinada a l’entreteniment. Aquesta troballa arqueològica ens permet connectar amb el dia a dia de les persones que van habitar la nostra terra en el període medieval.
Aquesta i d’altres peces de valor històric es poden conèixer a l’exposició permanent de l’Espai Ceretània.